PROJECTE JCLIC

Hola companys i companyes!!!

Hem escollit el projecte JClic ja que és una eina per a la creació d’aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d’història (el JClic és una evolució del Clic 3.0), la qual han usat molts educadors i educadores per crear activitats interactives, així que nosaltres ens unim a aquest grup!

Creiem que té una llarga llista d’avantatges, com per exemple que...

·     És una eina que fa molt més dinàmica la classe.

·     Els nens aprenen més ràpid a llegir.

·     Els hi motiva molt ja que és una eina de treball que té imatges, sons, colors...

·     Els infants utilitzen el programa tant a l’escola com a casa.

·     Poden fer activitats d’autoaprenentatge i d’autoavaluació.

·     En nen es familiaritza amb l’ordinador i el ratolí.

·     És fàcil d’usar

·     Referent al professorat, mentre els nens estan fent feina el professor pot consultar els resultats i fer un seguiment més acurat de l’aprenentatge.

El Tema sobre el que tracta el nostre projecte JClic, és la tardor, com podreu veure més endavant és el tema principal del nostre bloc, i va dirigit a nens del cicle d'educació infantil (3 - 4 anys).

Hi ha activitats de memòria, sopa de lletres, puzles, relacionar els fruits de la tardor amb el so de la paraula, identificar la roba de la tardor, matemàtiques contant els panellets...

Aquestes activitats les hem realitzat amb el propòsit de que el nen interactui amb l'ordinador; que sigui atractiu per als seus sentits; que el motivi a aprendre; que pugi aprendre dels errors, ja que permet que al moment pugui saber quina ha sigut la seva errada...


A continuació podreu visualitzar el projecte, esperem que us agradi!

LA TARDOR

LA

LA TARDOR DURA 3 MESOS

COMENÇA AL 20 DE SETEMBRE I ACAVA AL 20 DE DESEMBRE

A LA TARDOR ELS DIES CADA VEGADA SÓN MÉS CURTS I LES NITS MÉS LLARGUES

QUAN ARRIBA LA TARDOR, LES FULLES CANVIEN DE COLOR    

A LA TARDOR NI FRED NI CALOR 

A LA TARDOR ES QUAN PLOU I FA VENT

                                                                                                                                                              

ENDEVINALLES DE LA TARDOR

 

NO ES BOU                                                                   DOS N'HAS DE COMPRAR
I PORTA BANYES.                                                       DEU N'HI HAS DE POSSAR
NO ÉS PARAIGÜA                                                       MÉS,DE CINC EN CINC
I SURT QUAN PLOU.                                                   ELS HI HAS DE FICAR.



                               SEMPRE QUE ET TOCO NO EM VEUS
                               VOLO SENSE TENIR ALES
                               XISCLO SENSE TENIR BOCA
                               I FAIG MAL MOLTES VEGADES .

 

 

QUÈ CELEBREM???

• A LA TARDOR TAMBÉ HI HA FESTES I CELEBRACIONS
• L'1 DE NOVEMBRE ÉS TOTS SANTS,NO ANEM A L'ESCOLA HI MENGEM PANELLETS,CASTANYES I MONIATOS

CONTE DE LA CASTANYERA

HI HAVIA UNA VEGADA UNA VELLETA QUE VIVIA EN UNA CASA DEL BOSC.
ERA LA CASTANYERA.

LA CASTANYERA PORTAVA SEMPRE UNA FALDILLA MOLT LLARGA, UN MOCADOR AL CAP I UN CISTELL A LA MÀ.

UN DIA VA ARRIBAR AL BOSC, VA VEURE CASTANYES PER TOT ARREU I VA DIR:

- OH, QUANTES CASTANYES! QUÈ CONTENTA ESTIC!

I ES VA POSAR A COLLIR CASTANYES. I VINGA A COLLIR CASTANYES. I DEIA:

- CASTANYA..., AL CISTELL!
- CASTANYA..., AL CISTELL!

I CASTANYA QUE AGAFAVA AL CISTELL LA POSAVA.

QUAN LA CASTANYERA VA TENIR EL CISTELL BEN PLE DE CASTANYES, SE'N VA ANAR AL POBLE ON TENIA LA SEVA PARADETA.

VA ENCENDRE EL FOC DE LA TORRADORA PER PODER TORRAR LES CASTANYES.

VA AGAFAR LES CASTANYES DEL CISTELL I...

LA CASTANYERA ES VA ESVERAR. VA COMENÇAR A BUSCAR LES CASTANYES PER TOT ARREU I CRIDAVA:

- CASTANYES, ON SOU? CASTANYES, ON SOU?

NINGÚ NO CONTESTAVA. LES CASTANYES NO HI EREN.

TOT D'UNA ES VA POSAR A PLOURE I ENTRE LES GOTES QUE REBOTIEN A TERRA, LA CASTANYERA VA VEURE..., UNA CASTANYA QUE CAMINAVA!!!

- COM POT SER? LES CASTANYES NO CAMINEN PAS! OH, I UNA ALTRA CASTANYA QUE CAMINA! PERÒ..., SI TENEN BANYES I TOT!! QUÈ HE FET?! HE COLLIT CARGOLS I NO PAS CASTANYES!

HI HAVIA CASTANYES PER TOT ARREU: AL TERRA, A LA PARET, A LA CADIRA, A LA TORRADORA...

HAURÉ D'ANAR AL BOSC UN ALTRE COP! JA CAL QUE CORRI...

ELS NENS DE L'ESCOLA AVIAT VINDRAN I NO TINDRÉ LES CASTANYES TORRADES!

QUAN LA CASTANYERA VA ARRIBAR AL BOSC, VA DIR:

- PER NO EQUIVOCAR-ME CANTARÉ LA CANÇÓ DEL "CARGOL, TREU BANYA" , I SI SÓN CASTANYES, NO TRAURAN LES BANYES.

CARGOL TREU BANYA,

PUJA A LA MUNTANYA.

CARGOL TREU VI,

PUJA AL MUNTANYÍ.

QUAN VA ACABAR DE CANTAR LA CANÇÓ VA MIRAR LES CASTANYES I VA DIR:

- AQUESTA VEGADA L'HE ENCERTADA.

I SE'N VA TORNAR CAP A LA SEVA PARADETA.
 

VA COMENÇAR A TORRAR LES CASTANYES, I MOLT CONTENTA ES VA POSAR A CRIDAR:

"CASTANYES!
CASTANYES BEN TORRADES,
CALENTES I FUMADES!"

ELS NENS, QUAN LA VAN SENTIR, CORRENTS HI VAN ANAR.

I AIXÍ ACABA LA HISTÒRIA DE LA CASTANYERA QUE UN DIA VA AGAFAR CARGOLS AMB BANYES PENSANT-SE QUE EREN CASTANYES.

Y CONTE CONTAT, CONTE ACABAT!

CANÇONS DE LA CASTANYADA

 

Cliqueu a sobre per practicar la canço amb un karaoke!!!

 

AIXÍ ACAVA LA TARDOR DONANT LA MÀ AL HIVERN, L'ESTACIÓ DEL FRED I LA NEU

L'HIVERN

L'HIVERN

CONTE    "EL NINOT DE NEU"

POEMES DE L'HIVERN

COSETES DE L'HIVERN

ELS FOLLETS SABATERS

            Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, només tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates demà i se'n va anar a dormir amb la seua dona.

Al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se'n va anar al seu taller. Però quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!

- Qui ha fet aquestes sabates? - va pensar. I va cridar a la seua dona - Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!

- Però què passa?

- Escolta, tu has fet aquestes sabates?

- Jo? No. Jo no sé fer sabates! Les hauràs fet tu - va dir la Maria.

- No. Ja estaven aquí quan he arribat.

En aquell moment, va passar per allí un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:

- Quines sabates més boniques! Que me les puc provar?

- Clar que sí - va resprondre el sabater.

A aquell senyor li van parèixer les sabates més còmodes que s'habia posat mai. Així que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprés i va anar a comprar més pell per poder fer més sabates.

Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el troç de pell damunt la taula del taller i se'n va anar a dormir.

Com cada dia, al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se'n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va vore que els clients començaven a fer fila a la porta de la seua sabateria. Resulta que l'home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:

Sabater, bon sabater,

les sabates, les sabates...
Sabater, bon sabater,
les sabates m'has de fer!

El sabater els va poder convèncer per a que tornaren a l'endemà.

Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar més pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al matí sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.

Poc a poc, el sabater i la seua dona es van fer rics. Però, ell volia saber qui l'ajudava. Un dia d'hivern, va cridar:

- Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!

- Què passa?

- Necessite saber qui ens ajuda a fer les sabates perquè vull agrair-li tot el treball que ha fet.

- Doncs, saps què podem fer? - va dir Maria - Aquesta nit, en lloc d'anar a dormir, ens amagarem a l'armari. Deixarem un ciri encés damunt la taula del taller per poder vore qui entra per la nit.

Així ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong... De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van començar a treballar:

Trau el fil

i torna a traure el fil,

estira, estirai tap, tap, tap!

(bis)

Les mans dels follets es movien molt ràpid, però a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava màgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparèixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les ferramentes al seu lloc i les sabates ben col·locades. Pareixia que no haguera passat res.

El sabater i la seua dona no s'ho podien creure. La Maria, amb llàgrimes als ulls per l'emoció, va dir:

- Gràcies als follets som rics!

- Però què podem fer per agrair-los el que han fet? - va preguntar el sabater.

- T'has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, demà serà Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosiré roba per a que estiguen ben calentets.

- Molt bona idea, Maria.

La dona del sabater es va posar a la faena de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns calcetins a ratlles plens de cascabells.

A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s'endurien els follets! El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l'armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong... es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:

Trau el fil

i torna a traure el fil,

estira, estira

i tap, tap, tap!

(bis)

Però, quan van arribar a la taula:

- Eh! Mira! Què és això? - va dir un d'ells.

- No és pell.

- Mireu, són pantalons! - va dir el més espavilat - Una barretina, calcetins... És roba!

Van començar a vestir-se molt contents. Tot eren riatlles, crits i cants.

- Estic guapo?

- Què calentet que estic!

- Visca, visca!

Finalment, van fer un salt i van desaparèixer. Però, no van tornar mai més. La seua faena ja estava feta... i ben feta!

I aquest conte de Nadal, ja s'ha acabat!

***** *****

Nadales

Si cliqueu sobre els enllaços podreu accedir a algunes Nadales que hem trobat:

Fitxes de Nadales que podem treballar

A Betlem me'n vull anar

Caga tió:

Dringueu campanes:

El 25 de desembre:

El noi de la mare:

El petit vailet:

Els pastorets:

Els reis de l'Orient:

L'àngel i els pastors:

El timbaler:

La nit de Nadal:

Les dotze van tocan:

Rabadà:

Santa nit:

Tanca els ullets:

Virolet san Pere:

 

CARTA ALS REIS

CARTA ALS REIS I SOBRE

 

Recepta: Tortell de Reis

 

 

Als nens/es els agrada moltíssim fer de cuiners, pel que si teniu temps, dediqueu una estona a elaborar el tortell de reis amb els vostres fills. De segur que els semblarà boníssim!!

-Ingredients:

                        500 g de farina

                        100 g de sucre

                        150 g de mantega

                        20 g de llevat

                        1 got de llet

                        1 culleradeta de sal

                        Raspadura d'una llimona

                        1 ou

                        Ametlles triturades

                        Fruita confitada (taronja, meló, cireres, etc)

 

-Utensilis:

                           Un bol

                           Un pinzell

                           Una safata que pugui anar al forn

                           1 figureta sorpresa

                           1 fava

                            Paper d'alumini

                           Corona de cartolina

-Elaboració:

Abans de començar a fer aquesta recepta, assegura't que tens un marbre o taula ampli ja que per poder manipular la massa (com fan els pastissers) necessites espai. Un cop t'hagis fet espai, neteja bé la superfície i posa't mans a la feina...

Agafa la farina i posa-la sobre la taula o el marbre com si fos un volcà amb el seu cràter. Al forat aboca-hi el llevat, el sucre, la mantega, la culleradeta de sal, la raspadura de llimona i la llet (si està a temperatura ambient, molt millor que si està freda). Amb les mans ben netes uneix els ingredients, amassant-los perquè que et quedi una pasta consistent però que es pugui manipular.

Un truc: sabràs que la massa ja està en el seu punt, quan ja no se t'enganxi a les mans.

Un cop ja ho tens, fes una bola i posa-la en un bol o recipient en un lloc fresc i deixa-ho reposar unes quatre hores com a mínim. Després, agafa-la, estira-la i uneix els seus extrems, de manera que formis un anell, un rosco, i posa'l en una safata que pugui anar al forn. Llavors, embolica la figureta o sorpresa que tens preparada i la fava amb una mica de paper d'alumini i introdueix-les dins la massa allà on vulguis, procurant que no es vegin des de l'exterior.

A continuació, bat un ou i amb un pinzell pinta la massa. Ja veuràs que et quedarà brillant. Empolsega la superfície amb sucre i unes ametlles triturades i posa-hi la fruita confitada. Mentre fas tot això, encén el forn i escalfa'l a 150ºC. Quan ja estigui a aquesta temperatura, introdueix la safata i deixa coure el rosco durant una mitja hora.

Quan ja estigui cuit, fes una corona de cartolina i posa-la al forat del rosco i... ja tens el teu tortell de Reis

Sr. Carnestoltes

Si cliqueu sobre el carnestoltes, trobareu moltes activitats divertides !!!!

Cancó del Carnestoltes

 

La Vella Quaresma

 

 

CONTE:  El Rei Carnestoltes i la vella Quaresma

El rei Carnestoltes i la Vella Quaresma

       

El rei Carnestoltes i la Vella Quaresma

View more presentations from nuriatx.

(PODEU ESCOLTAR EL CONTE)

LA PRIMAVERA

Comença el dia 21 de març i s'acaba el 21 de juny

LA PRIMAVERA DE VIVALDI

CANTEM TOTS JUNTS LA CANÇÓ DE LA PRIMAVERA!

La primavera ja és aquí
les orenetes al jardí
flors de colors omplen els camps
i d'excursió anirem plegats.

La primavera ja es aquí
les orenetes al jardí
flors de colors omplen els camps
tots els ocells fan els seus cants.

Passejant per un camp ple de blat
roselles roges ens van saludant
les papallones ens van envoltant
i un cirerer florit hem trobat.

Surt el sol que il·lumina els prats
i tot daurat de color va canviant
tots els ocells molt feliços cantant
la primavera van anunciant.

La primavera ja és aquí...

LES DITES DE LA PRIMAVERA

Aigua de primavera,
si no és torrencial,

omple la panera.

                                   Arc de Sant Martí,

                                   al matí fa ploure i

                                   al vespre fa aclarir.

  

Molta flor de primavera,
bona tardor espera.

                                                
                                        Quan fa dissabte la formiga,

                                        a venir la primavera no triga.

    Oreneta primerenca,
    primavera calorenca.

           


                              Primavera ha arribat,
                              un jardí a cada prat.






LES PARTS DE LA FLOR

Nens ja sabeu quines són les parts d'una flor? Anem a estudiar-ho!

SANT JORDI

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà:

- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

UN ALTRE VERSIÓ DE LA LLEGENDA

SABEU PER QUÈ ES REGALEN ROSES PER SANT JORDI?

MANUALITATS

Una rosa de paper per al dia del llibre

La diada de Sant Jordi és el dia de la rosa, així que us proposem que en feu una de ben bonica. Aquesta no farà olor, però qui la rebi la podrà guardar durant molt de temps.

QUÈ NECESSITEM?

• Paper pinotxo verd i vermell.
• Tiosres.
• Filferro.
   

Agafeu el paper Pinotxo de color vermell i el talleu creant fulles d’uns 30 o 35 cm.

N’agafeu 6 o 7 i les col·loqueu una a sobre de l’altra. Comenceu a plegar-les com si volguéssim fer un acordió. Feu tants plecs com doni la llargada dels papers.

Quan ja estigui tot plegat, agafeu el filferro que ens servirà per fer la tija. El plegueu just a la meitat del paper i el comenceu a enrotllar per tal que quedi fixat.

Retallem les voreres dels papers encara plegats.

Ara ja podem començar a obrir els “pètals” de la rosa. Obriu cada una de les parts com si fossin ventalls i després comenceu a separar les fulles de paper cap amunt.

Veureu com la rosa va prenent forma i volum.

Per últim, preneu una mica de paper de color verd i folreu la tija de filferro (així ens quedarà molt més bonica i protegida).

Amb la rosa ben oberta, de sobte, semblarà que hagi arribat la primavera a casa vostra!!!